Què vol dir ser Europeu?.. i què vol dir ser Català?

[Neus Lorenzo Galés]

La ciutadania europea està en construcció. La catalana també
Els darrers anys de negociacions i mediació política europea ens han portat a entendre la diversitat cultural i lingüística com un una riquesa col·lectiva que ha de beneficiar a tota Europa. Aquest plantejament convergeix amb les polítiques educatives de Catalunya en el moment actual, a la recerca de principis que permetin establir la continuitat entre el passat i el futur.

La UNESCO ha tret el seu dossier en favor de la diversitat cultural per a sensibilitzar a governs i comunitats dels beneficis que comporta. Aquesta acció s’alinea amb la declaració del 2010 Any Europeu per a la lluita contra la pobresa i la exclusió social, i té una estricta coherència amb la declaració del 2010 Any Internacional de la biodiversitat, atesos els principis que vol defensar i els objectius que vol aconseguir. Ben mirat, tant la biodiversitat com la diversitat cultural ofereixen beneficis similars:
-recursos per a la supervivència planetària
-reserva d'espais per a la recerca sanitària i medicinal
-resposta flexible a les evolucions emergents i mutacionals de la Vida i la Natura en general
-espai generador de recursos per a situacions de crisi, amb elements per a l’adaptació en entorns sobrevinguts

La construcció d'una ciutadania europea, activa i responsable, s'acompanya amb profundes reflexions sobre el passat, el present i el futur que ens espera a Europa.

I què passa a Catalunya?

Avui dia, en una societat catalana que va més enllà de la evolució casuística, i que vol generar una comunitat sostenible basada en la equitat i la cohesió social, els dubtes que qui som i qui serem són més que justificats... i la resposta haurà de ser compartida, oberta a la participació i entesa com un procés de descoberta i construcció col·lectiva... sense el compromís corresponsable de tothom, potser mai es podrà portar a terme.

Som catalans perquè compartim un passat comú?
Hi ha qui creu que el passat compartit garanteix una cultura de futur... serà la nostra història, la que ens donarà la identitat que estem buscant? Les nostres institucions ancestrals? Els espais històrics d'influència i de creixement?

Si mirem les dades d'alumnat nouvingut i d'immigració adulta a tot l'estat, veurem que aquesta definició no és vàlida per una quantitat cada vegada més gran de ciutadans de ple dret, un relleu generacional que ve amb històries personals i col·lectives ben diverses.

Som catalans perquè compartim un present comú?
Hi ha qui opina que si unifiquem estils i creences, ara i aquí, aconseguirem una societat cohesionada... Serà l'adoctrinament homogeni, el que ens ajudarà a sentir-nos part d'un mateix projecte? Serà la unificació de tradicions culinàries o religioses? Serà la integració d'estils de fer i de formes d'entendre el món?

Si veiem els països origen de l'alumnat, futurs catalans de referència, veurem que hi ha moltes tradicions diferents, amb les seves realitats lingüístiques, religioses, alimentàries o relacionals, en una mateixa aula escolar.

O som catalans perquè compartirem un futur comú?
Potser és més simple del que sembla però alhora comporta compromisos més complexes del que creiem ...
Personalment, crec que som catalans perquè compartim un mateix espai de convivència en aquest món globalitzat, però sobre tot perquè volem seguir compartint-lo en el futur.

Si abans s'havia dit que català és tot el que viu i treballa a Catalunya, potser en un món dinàmic i efímer com el d'avui dia, hauríem de dir que català és tot aquell que vol compartir conjuntament un futur d'equitat i justícia a Catalunya.

Per a que Catalunya tingui un futur viable en aquest marc globalitzat de reptes a escala planetària, haurà d'elaborar el seu propi camí, consensuat sota principis sòlids de participació i de solidaritat més que no pas amb definicions concretes de continguts obsolets i identitats predefinides.

El sistema educatiu català també s'haurà de desenvolupar en funció dels principis que vol defensar i els objectius que vol aconseguir... l'autonomia i la contextualització semblen principis d'actualitat, però els cal una visió de futur. Ja cal que busquem una bona utopia, ben ambiciosa, per a establir el marc de treball!

- El paper del professorat serà clau, en el desenvolupament d’espais i estratègies de participació i creixement…
-El paper de l’alumnat serà clau en la recerca i la construcció d’aquest futur que esperem …
- El paper de les famílies i la societat sencera serà clau en la corresponsabilitat i el reconeixement de les prioritats de futur…

Tots i cada un de nostres tindrà la responsabilitat del que ens trobem en el 2068, quan l’alumnat que ara comença primer curs d’educació primària, estigui jubilat. La Catalunya del demà dependrà de la nostra capacitat d’influir en les expectatives de futur del nostre alumnat, en els seus desigs pel demà, en el seu plaer per conservar la llengua, en la seva ambició de convivència, en el seu imaginari col·lectiu de continuïtat social.
Està preparada l’escola per assumir aquest repte?