Invertir en diversitat cultural és rendible

La biodiversitat és una riquesa, per què no ho ha de ser la diversitat cultural?
L’informe de la UNESCO “Invertir en la diversitat cultural i el diàleg intercultural” no fa una gran descoberta, però enfoca el tema d'una manera molt pragmàtica i il·lustradora...
La UNESCO proposa afavorir la diversitat a l’empresa, la comunitat i l’entorn, com una inversió de futur. D’acord amb el seu informe, aquesta inversió en diversitat cultural afavoreix la prospecció de noves formes de governança i la impulsió de l’exercici efectiu dels drets humans universalment reconeguts. Ja ho deiem en aquest blog: "els espais de frontera, són els innovadors!
La UNESCO afegeix, com de passada, que la diversitat cultural, més a més, constitueix un medi per a reduir els desequilibris en el comerç mundial i en la creació de riquesa.
Val a dir que la UNESCO, potser cansada de demanar solidaritat sense gaire èxit, està utilitzant ara un llenguatge que entenen els governs: l'economia.
No obstant, confondre valor i preu és molt greu, i si només veiem el mercantilisme i la possibilitat d'enriquiment material, les raons per a la protecció a les cultures minoritàries, a totes les llengües amenaçades i a les diverses maneres d'entendre el món, desapareixeran amb els beneficis de la Borsa. Això si que serà una crisis mundial!
Pensem-hi
Una de les definicions de cultura que més m'agrada la vaig sentir a en Jorge Wagensberg: "La Cultura és el resultat la cognició humana, una de les mutacions que ens projecta a nous entorns i ens permet descobrir solucions originals als problemes emergents."

Efectivament, el ser humà no pot volar, no està adaptat per viure al mar, no té la força ni la velocitat o resistència d'altres animals...

... però la comunitat humana, treballant conjuntament, es projecta més enllà dels seus sentits i capacitats físiques, i pot volar, travessar oceans, córrer més que els animals o moure objectes i construir edificis amb tota mena de màquines...

Però la Cultura és encara una riquesa més important que un conjunt d’enginys tecnològics. El pensament i el llenguatge, la capacitat comunicativa, la tendència natural a crear xarxes socials, han generat móns alternatius i imaginaris. Aquesta capacitat de gestió sol·lectiva del coneixement ha interpretat realitats artístiques i científiques, ha desenvolupat entorns de càlcul i d'argumentació, ha desplegat camps de recerca i d'interpretació de l'univers, amb enorme capacitat d'abstracció recursiva i meta-cognitiva.

I és precisament aquesta possibilitat col·lectiva d'intercanviar, de combinar i generar noves realitats a partit de les nostres similituds i diferències, el que fa la diversitat cultural tant valuosa (valor, que no pas preu). La possibilitat de donar diferents significats i usos a una mateixa realitat, i de trobar diferentes realitats que s'ajustin a un mateix significat, defineixen la condició flexible i versatil de les societats humanes, i la seva simbologia arbitrària i consensuada.

Però consens i cultura compartida no por ser mai una frontera limitadora, sinó una categoria per a trobar la vía del creixement i la millora. Com diu en Jorge Wagensberg, Les tradicions són bones, si no són moltes... és a dir, si no ens limiten i ens impedeixen créixer i acceptar els canvis de la realitat...
La creativitat, la innovació, la capacitat de canviar i generar respostes flexibles a les diferents crisi de la Vida i la Natura, són els elements que poden garantir la capacitat social de sortir de les crisis econòmiques, polítiques o sanitàries que anirem trobant en el futur globalitzat que estem construïm en el segle XXI. Sóm societats en cambi continuat, i ens hem d'obrir a nous espais de convivència.

Són les competències comunicatives, les d'aprendre a aprendre, les d'interaccionar amb el món i amb els altres éssers humans, les que ens capacita per a la creativitat i la innovació en societat.
La Cultura, així en majúscula, és en realitat un continuum heterogeni i dinàmic que reflecteix les capacitats i competències de la humanitat sencera. La seva supervivència depèn de com conservem i compartim cada una de les diverses expressions singulars, de les que sóm productirs i consumidors (prosumidors, que en diuen).
No hi ha ponts entre cultures: la cultura és el pont, que podem dir parafrasejant la frase d'en Gandhi no hi ha camins cap a la pau, la pau és el camí.
I invertir en Cultura, és la inversió més rendible per a qualsevol societat que augmenta dia a dia la seva edat activa. Ho saben, els governs?

Etiquetas: comunicació, formació, informació