Què en penseu de "La clase"?

[Joan Badia]

Benvolguts i benvolgudes espurnaires,
Heu vist la pel·lícula "La clase" (en francès "Entre les murs"... Aquestes traduccions!)? Es tracta d'una pel·li en què els protagonsites són els alumnes de 15 anys d'un centre de secundària francès (collège). Corresponen, per tant, als de les nostres aules obertes.
Potser valdria la pena que en parléssim, oi? No sé si aquest és el lloc més idoni, però penso que sí, ja que hi tenim debats prou interessants...
D'entrada un parell d'observacions: a) Tècnicament em sembla una pel·lícula força ben feta, ja que aconsegueix centrar l'atenció de l'espectador sobre el que passa a la classe. b) La imatge del professor és força equilibrada: ni el deixa malparat ni ens el pinta com un heroi, sinó com una persona que té les seves contradiccions... (Val a dir que el protagonista és l'autor de l'obra homònima "Entre les murs" i que accedeix a fer de prota de la pel·li sense ser cap artista professional, igual que els alumnes).
Les meves crítiques cap a la pel·lícula són, d'una banda, perquè no es pot ensenyar llengua a adolescents així (l'escena del subjuntiu ho diu tot); i de l'altra, perquè hi ha poca "presència" del que passa fora l'aula sobre el clima de l'aula (tots sabeu que el dilluns al matí el clima d'una aula és ben diferent del del divendres a migdia...).
Vinga, aprlem-ne!
Joan Badia

[Puigcerver Cunillera Juanpere]

Parlem-ne:
A mi em va agradar molt i la vull tornar a veure, ja que hi ha moltes coses que em porten a la reflexió, però no sé si he captat el missatge o l'he arreglat a la meva manera.
Em va agradar l'escena on les noies li recriminen no utilitzar els noms reals dels entorns dels alumnes i la resposta de la noia francesa que li va dir que no ho era, "bueno, pero si, pero no me gusta" em va recordar les contradiccions dels meus alumnes ( sempre han estat de barris perifèrics ) quan són, però no són catalans i quan llegim algun text hi trobem "el Roger i la Laia ... ", quan no hi ha ningú que s'ho digui.
Crec que és significatiu que el noi, que acaba expulsat, Suleyman, quan realment s'integra al grup i treballa, amb ganes, és quan fa l'activitat sobre la seva vida i pot aportar les fotografies de la seva mare i fer un treball creatiu, tot utilitzant les TIC
A la cara de la noia que al final de la pel.lícula va dir-li al professor que no havia après res, hi vaig veure reflectida la cara d'una noia que vaig tenir l'any passat i li preguntaria al professor. Com pot ser que no t'adonis que no entén res?. Hauré de llegir el llibre per saber si fa alguna actuació.
També vaig trobar molt bons els diàlegs, dels alumnes amb el professor, al pati quan li diuen que l'expulsió del Suleyman està ja decidida, els eufemismes que utilitza ell per convèncer-los de que és bo per l'alumne i busca recolzament amb l'alumne que ha estat expulsat d' un altre centre. Evidentment no el troba, com podeu veure jo estic en contra de les expulsions.
És molt fort el consell escolar, la manca de mediadors o traductors que li puguin dir a la mare del noi el que ha passat. Em va agradar molt la defensa que la mare fa del noi, A mi m'ha tocat el paper d'haver de dir a alguna mare que el seu fill està expulsat i sigui com sigui la mare ( parteixo que la meva cultura no és superior a la de ningú ni jo sóc una mare perfecta), se'l estima i en aquell moment li dius que estas rebutjant al seu fill, que no el vols més, sempre he pensat que això és una punyalada, ella demana una altra oportunitat i segurament que si li donessin en demanaria una altra. No escric massa sobre això, que m'embolicaré, ja que és una de les coses que m'ha causat més conflictes morals a la meva vida, es poden fer tantes coses per no arribar al desenllaç final i d'altra banda anunciat.
També vaig trobar genial el discurs del professor que entra cremat a la sala de professors i diu el que li surt de l'ànima, crec que tothom, alumnes i professors tenim dret a explotar, alguna vegada, el que vaig trobar estrany i meravellós a la vegada, és que li van deixar fer el discurs, no li van donar arguments a favor ( com he vist més d'una vegada), l'amic el va agafar i van anar a prendre un cafè, i aquí pot quedar tot. Aquest paper també m'ha tocat fer-lo i ho he fet amb molt de gust, al meu despatx sempre podia venir qui fos i treure's els dimonis, va bé desfogar-se, després reflexionar i veure que ha estat un mal moment i mirar de trobar solucions al desencadenant del mal estar.
Bé ja veieu m'ha agradat molt i podria recordar moltes més escenes, potser perquè reflecteix l'ambient amb el que em moc.

[Ramon Barlam]

Hola !

La pel·lícula pot ser interpretada de moltes maneres: Si es fa una lectura superficial, sense conèixer la realitat de les escoles de la perifèria de París, i la manca de sensibilitat de l'administració educativa francesa per integrar la diversitat, hom pot sortir esgarrifat del cinema. Realment, la síntesi seria la frase de la noia que, com diu la Puigcerver, afirma no ha après res.
Recordem que en Sarkozy va agafar una emprenyada de cal ample quan, encara no fa un any, les seleccions de futbol franceses i argelines es van enfrontar a Saint-Denis (perifèria de París) i hi havia més seguidors i banderes d'Argèlia que no pas de França. La cosa va anar una mica més enllà i es veu que hi havia càntics ofensius contra la 'grandeur' de la France. Oh, la, la ! En Sankozy s'hauria de preguntar què han fet (o més aviat què no han fet) per integrar el gran nombre de nouvinguts que en els darrers decennis s'han instal·lat fora de la vista dels Champs Elysées, la Tour Eiffel i la plaça de la Vendôme.
A casa nostra som molt crítics -amb raó- sobre temes com el de la 6a hora, les hores extres que ens volen oferir, alguns punts de la Llei d'Educació... però s'ha de reconèixer que en el tema dels nouvinguts les coses s'han fet força bé (llevat dels 'centres de 'benvinguda', tot s'ha de dir). Per tant, des d'aquí, una felicitació per als companys de la Subdirecció LIC, els assessors, els companys d'aula i la resta de responsables directes i indirectes.

Com a professor de l'aula d'acollida de l'IES Quercus estic orgullós de que els meus alumnes se sentin també catalans. Dic 'també' perquè de la mateixa manera que entenc que els andalusos disfrutin ballant sevillanes i celebrin cofois el dia d'Andalusia, també s'entén que al 'parque del Retiro' es continuin ballant sardanes els diumenges, i que els alumnes musulmans celebrin el Ramadà i la Festa del Xai.

No m'identifico, per tant, amb la situació de 'la classe', que 'rasca' poc en el 'per què' de la situació. Està bé que esbudelli l'ecosistema d'un espai concret, però no ajuda a fer una reflexió col·lectiva sobre les responsabilitats de la situació.

Entretant, m'agradaria animar algun director de cinema atrevit que fes una crítica ferotge en aquesta línia. I si més no, que posés sobre la taula la part del nostre col·lectiu que, defugint la seva responsabilitat, es nega a buscar solucions per fer l'escola de la societat del coneixement. Que també és multicultural.

Àpa-li. Gràcies per haver encetat aquest debat !

[Joan Badia]

Puigcerver i Ramon,

Gràcies, en primer lloc, pels comentaris... S'ho llegeix gaire gent això?

Responc algunes coses i faig algunes aportacions més a les crítiques a la pel·lícula:

1) Continuo convençut que el pitjor de la pel·lícula (i de la realitat que vivim als instituts) és la inadequació del sistema que fem servir per als adolescents... No pas els que no volen estudiar, sinó per a tots. Transcric un fragment d'un llibre de J. Dewey de fa... 109 anys! (1900): "Fa alguns anys estava buscant a les botigues que abastien l'escola de la ciutat, intentat trobar pupitres i cadires que fossin adequats des de tots els punts de vista (artísitc, higiènic i educatiu) a les necessitats dels nois. Vam tenir un gran dificultat a trobar el que necessitàvem i, finalment, un comerciant més intel·ligent que la resta ens va fer aquesta observació: "Em temo que no tenim el que desitgen. Vostès volen alguna cosa on els nois puguin treballar; tot el que tenim és per a escoltar". Aquesta és la història de l'educació tradicional. (...) l'única activitat educativa que es pot dur a terme en aquest lloc. Tot està fet "per escoltar"; perquè estudiar simplement les lliçons d'un llibre és només una altra manera d'escoltar; això assenyala la dependència d'una ment d'una altra. L'actitud d'escoltar significa, parlant comparativament, passivitat i absorció, i que hi ha cert materials confeccionats que són aquí, que han estat preparats pel directos de l'escola, pel patronat, pel mestre, i dels quals el noi n'ha d'assimilar el màxim possible en el menor temps possible." Premonitori, oi? Doncs crec que la secundària, encara està pensada perquè els alumnes "escoltin", no pas perquè "treballin" (en projectes, en activitats...). I la pel·lícula mostra com és d'inadequadat aquest sistema que entafora 25 o 30 adolescents de 15 anys en un espai més que reduït, on no hi ha cap condició per treballar... I com es reboten...

2) La diversitat ètnica: Ramon: és cert, hem encertat en algunes coses (fins i tot en els espais de benvinguda; ja t'ho explicaré amb calma un altre dia); però sobretot el que hauríem de fer és que les experiències que tenim a les aules d'acollida s'estenguessin a la resta de les aules del centre (de primària i de secundària). Però no ens n'acabem de sortir. Sovint dic que les aules d'acollida són laboratoris d'innovació (1200, en tenim!!!). Els factors d'èxit són clars: a) Bon professorat (no pas el darrer que arriba al centre). b) Atenció afectiva als nois i noies que arriben. c) Atenció personalitzada. d) Ús de les TIC. I no et sabria pas dir quin d'aquests elements és el més important...

3) Però no sé pas si tothom estaria d'acord amb les vostres afirmacions... Entre altres coses perquè no tothom té la mateixa concepció del que és la feina d'ensenyar i d'aprendre... I és això el que es debat en el fons.

Bé, ja continaurem.

Joan Badia

[mireia güell serra]

Hola a tothom!

He de dir que acabo d'aterrar en el món de l'Ensenyament, però que tinc moltes ganes de fer-ho tan bé com pugui. No he vist aquesta pel·lícula però pels vostres comentaris veig que em pots anar molt bé de cara a la meva formació.

Mireia

[Joan Badia]

Mirreia,
Benvinguda! Sí, la pel·li et pot anar bé, però sobretot per fer les coses diferents de com les hi veuràs.
A la teva disposicióper al que et calgui!
Molta sort!
Joan Badia

mireia güell serra dijo:

Hola a tothom!

He de dir que acabo d'aterrar en el món de l'Ensenyament, però que tinc moltes ganes de fer-ho tan bé com pugui. No he vist aquesta pel·lícula però pels vostres comentaris veig que em pots anar molt bé de cara a la meva formació.

Mireia

[Laura Guirado Rubio]

Hola companys!
Jo estic com la Mireia, també acabo d'aterrar al món de l'ensenyament!
M'apunto aquesta pel·lícula com a activitat d'estiu, suposo que no costarà gaire de trobar, no?
Moltes gràcies!